D.I- Vols ser hereu del poble?
R.S- Jo? Ni de conya!
P.V- Va, si te'n mors de ganes!
X.G- Ja ho faràs bé!
R.S- Per què em voleu mal?
M.R- Però si t'ho passaràs bé...
A.G- I qui ho vols que sigui, si no?
R.S- Que ho triï la Ma...ssa...
M.B- Tu mateix home...
R.S- Bé, d'acord...
La conversa no devia anar d'aquesta manera. Però jo la recordo així, i exemplifica com s'escullen els hereus i pubilles del meu poble. Però avui no volia parlar d'això i de la conveniència d'aquest sistema, sinò fer esment dels meus antecessors i la meva companya de viatge (algun dia en parlarem amb més calma de cada un d'aquests personatges); i sobretot, dir tot allò que no vaig dir sobre l'escenari del Centre Cívic.
A la foto que acompanya aquest escrit observem, per ordre:
Neus Costa, la Pubilla 09/10 de Castellfollit
Helena Coll, una més que digna antecessora, Pubilla 08/09
Xevi G*, Penya Burots, organitzadors de les festes de Castefo
Roger de Castellfollit, amb un micro a la mà (perill!)
Jordi Fuentes, l'Hereu 08/09, i una mica (només una mica!) més fibrat que qui us parla
Daniel F*, president honorífic de la Penya Burots
(*els noms i cognoms de les pubilles i hereus els poso sencers perquè igualment ja surten a la Comarca)
Què vaig dir, aquella nit? Com és costum, Pubilla i Hereu van dir els seus discursos (en un primer moment, només vam dir "gràcies", com si ens fes vergonya parlar davant el populatxo). Després ja em vaig animar, i com és normal, vaig cridar visques a Castellfollit i visques a Kan Peix, per acabar cantant, sota l'influx de Sant Russet, el "Castellfolli-it, jo et porto al co-or", i el "Sommm deee Kaaaan Peeeeeeeeeeeeeeeeix, lololololololo-looooooo"
Però fins que no em vaig arrencar, déu-ni-do lo nerviós que estava. Mira que se me'n fotia ser hereu, però quan en Xevi i en Dani van pujar sobre l'escenari per dir el meu nom, no-sé-què-coi em va agafar, i em van començar a tremolar les cames...emoció? més aviat, sensació de ridícul. Però aquesta vergonya es va convertir en orgull (rural!) i em va donar per cantar, deixant-me al pap algunes cosetes que reprodueixo tot seguit:
- Alcalde dimissió, pàrquing solució!
- Visca la Penya Burots, organitzadors d'una festa que any rere any sobreviu amb pocs recursos i moltes ganes, i gràcies a la gent que cada any emplena la barra de substància enganxifosa, sinònim de disbauixa incontrolable i alegria general.
- Alcalde dimissió, carretera solució!
- Un petò ben gran a la Montserrat, que deu ser la última del poble a saber que al seu fill el feien hereu (quin disgust a casa), a tota la família, a tots els amics que han vingut a veure'm, i a la Cuca, que d'aquí poc li han de fer una operació important i espero que es recuperi aviat.
- Volem que la pubilla es tregui la samarreta!
- I per acabar, un final emotiu. Aquest és l'últim dia de Kan Peix (31/05/09), un local que va començar fa 5 anys, i ha estat capaç d'aglutinar joves d'índole diversa però amb un mateix sentiment, l'orgull de ser castellfollitencs. Sigui aquesta faixa el penúltim homenatge a un local injustament criticat, que ha vist el creixement d'una generació PLENAMENT implicada amb el poble.
Visca Kan Peix, gràcies a en Pere Balbina, i a tots els companys que han fet possible que Castellfollit s'emplenés de peixos de licor dolç.
...I ja està, crec que això és tot el que em vaig deixar. No he volgut escriure-ho coherentment, així que m'he fotut una ampolla de ratafia per tornar-me a ennovular (o ennoblir) correctament.
PD: alcalde dimissió!
R.S- Jo? Ni de conya!
P.V- Va, si te'n mors de ganes!
X.G- Ja ho faràs bé!
R.S- Per què em voleu mal?
M.R- Però si t'ho passaràs bé...
A.G- I qui ho vols que sigui, si no?
R.S- Que ho triï la Ma...ssa...
M.B- Tu mateix home...
R.S- Bé, d'acord...
La conversa no devia anar d'aquesta manera. Però jo la recordo així, i exemplifica com s'escullen els hereus i pubilles del meu poble. Però avui no volia parlar d'això i de la conveniència d'aquest sistema, sinò fer esment dels meus antecessors i la meva companya de viatge (algun dia en parlarem amb més calma de cada un d'aquests personatges); i sobretot, dir tot allò que no vaig dir sobre l'escenari del Centre Cívic.
A la foto que acompanya aquest escrit observem, per ordre:
Neus Costa, la Pubilla 09/10 de Castellfollit
Helena Coll, una més que digna antecessora, Pubilla 08/09
Xevi G*, Penya Burots, organitzadors de les festes de Castefo
Roger de Castellfollit, amb un micro a la mà (perill!)
Jordi Fuentes, l'Hereu 08/09, i una mica (només una mica!) més fibrat que qui us parla
Daniel F*, president honorífic de la Penya Burots
(*els noms i cognoms de les pubilles i hereus els poso sencers perquè igualment ja surten a la Comarca)
Què vaig dir, aquella nit? Com és costum, Pubilla i Hereu van dir els seus discursos (en un primer moment, només vam dir "gràcies", com si ens fes vergonya parlar davant el populatxo). Després ja em vaig animar, i com és normal, vaig cridar visques a Castellfollit i visques a Kan Peix, per acabar cantant, sota l'influx de Sant Russet, el "Castellfolli-it, jo et porto al co-or", i el "Sommm deee Kaaaan Peeeeeeeeeeeeeeeeix, lololololololo-looooooo"
Però fins que no em vaig arrencar, déu-ni-do lo nerviós que estava. Mira que se me'n fotia ser hereu, però quan en Xevi i en Dani van pujar sobre l'escenari per dir el meu nom, no-sé-què-coi em va agafar, i em van començar a tremolar les cames...emoció? més aviat, sensació de ridícul. Però aquesta vergonya es va convertir en orgull (rural!) i em va donar per cantar, deixant-me al pap algunes cosetes que reprodueixo tot seguit:
- Alcalde dimissió, pàrquing solució!
- Visca la Penya Burots, organitzadors d'una festa que any rere any sobreviu amb pocs recursos i moltes ganes, i gràcies a la gent que cada any emplena la barra de substància enganxifosa, sinònim de disbauixa incontrolable i alegria general.
- Alcalde dimissió, carretera solució!
- Un petò ben gran a la Montserrat, que deu ser la última del poble a saber que al seu fill el feien hereu (quin disgust a casa), a tota la família, a tots els amics que han vingut a veure'm, i a la Cuca, que d'aquí poc li han de fer una operació important i espero que es recuperi aviat.
- Volem que la pubilla es tregui la samarreta!
- I per acabar, un final emotiu. Aquest és l'últim dia de Kan Peix (31/05/09), un local que va començar fa 5 anys, i ha estat capaç d'aglutinar joves d'índole diversa però amb un mateix sentiment, l'orgull de ser castellfollitencs. Sigui aquesta faixa el penúltim homenatge a un local injustament criticat, que ha vist el creixement d'una generació PLENAMENT implicada amb el poble.
Visca Kan Peix, gràcies a en Pere Balbina, i a tots els companys que han fet possible que Castellfollit s'emplenés de peixos de licor dolç.
...I ja està, crec que això és tot el que em vaig deixar. No he volgut escriure-ho coherentment, així que m'he fotut una ampolla de ratafia per tornar-me a ennovular (o ennoblir) correctament.
PD: alcalde dimissió!
que guai roger que hagis fet aixo!! jajaja
ResponEliminajo pla em vaig oblidar de dir-ne de coses, només hem va sortir un gràcies que tots em retreurant tota la vida! :( el meu germà va estar una bona estona indignat cirdant sosa!! el senties???
apa ja anire espiant per aqui!!!
neus