Si! Ja ha començat la mala vida! I sense un putu duru: doblement mala!! La vida de l'estudiant és molt gratificant (diuen! estudieu! pregunteu-li amb en Terri! -dempeus-), i no hi estic en desacord, però hi han coses putes, perquè més enllà de l'estudi, lo que és puta és la maleïda sensació d'estar donant passos sobre fang, que cada moviment és temerós, la incertesa.
Aviam, les coses s'han de prendre amb més calma (sí, rar que en parli). L'ambient de la facultat és desolador, s'acaba el món! I si, poca en veig jo de llum que passi a través de les vidreres brutes de la facultat! Però no sé si és la crisi del periodisme, amb la crisi en general i que tara el cap per abrumació a molts periodistes, i la confusió pròpia de qui no té ni puta idea del pròxim canvi que viurà...però sembla com si amb 24 anys (per posar una edat aproximada la descripció dels ambients propers) ja haguéssim de baixar la persiana
Aquests periodistes s'han tornat bojos!
Aquests periodistes s'han tornat bojos!
